«Gràcies, presidenta, senyories. La proposició de llei que ens ocupa considerem que té una certa trampa, perquè sota l'aparença d'una necessària adaptació de l'ordenament estatal a les directives europees en matèria d'igualtat, hi veiem amagada una ampliació de les competències, del poder i de la capacitat d'intervenció d'un organisme estatal, l'Institut de las Mujeres, que en un estat descentralitzat no ens sembla de rebut. Per Junts per Catalunya, la igualtat efectiva entre dones i homes és un principi irrenunciable. Forma part dels valors democràtics que defensem i que tot el catalanisme polític ha impulsat des de les institucions catalanes i també des d'aquesta tribuna. Ho ha fet amb perseverança i amb molta valentia la nostra companya Pilar Calvo, que avui no pot ser aquí. Però Catalunya disposa d'un marc normatiu propi, d'institucions pròpies i d'una trajectòria pròpia en matèria de polítiques d'igualtat. Ho demostren l'existència de l'Institut Català de les Dones, de les lleis catalanes d'igualtat, dels plans de promoció de la igualtat d'oportunitats i d'iniciatives desenvolupades pels governs locals en aquesta matèria. Per tant, volem deixar molt clar que no ens interpel·la la seva retòrica, la retòrica d'aquesta iniciativa sobre l'avenç en la lluita contra la discriminació. Això nosaltres ho portem de sèrie. La qüestió és: com es fa aquesta lluita? Qui la fa? Quin és el model institucional? I si es respecta la pluralitat territorial i competencial que hi ha a l'Estat?»

Fragmento 1 de 10 de esta intervención.