«També ens preocupa especialment que conceptes jurídicament indeterminats acabin convertintse en instruments d'intervenció discrecional. Pensem que, quan la supervisió pública es fonamenta més en categories ideològiques que no pas en criteris tècnics verificables, el risc d'arbitrarietat augmenta de forma considerable. També ens genera seriosos dubtes l'ampliació de la legitimació activa de l'Instituto de las Mujeres per intervenir davant dels tribunals en defensa d'interessos no sempre concrets i específics, sinó moltes vegades difusos i col·lectius. Permetre que aquest organisme actuï judicialment sense necessitat d'una autorització individual i concreta de les persones presumptament afectades quan es consideri que existeix un interès col·lectiu, no trobem que sigui una fórmula adequada. La protecció dels drets és imprescindible, però també ho és preservar els equilibris institucionals i evitar processos de judicialització excessiva de debats polítics, socials o culturals. No volem una policia de la moral i aquesta és l'aroma que, volentho o no, desprèn la seva proposta. Quan una administració pública adquireix una capacitat d'intervenció com la que vostès proposen, acaba -i ho sabem, en som conscients, ho hem vist i ho hem viscut- acaba convertintse en un actor polític més que, a més a més a més, disposa de recursos públics i d'una enorme capacitat d'influir sobre la configuració del debat públic amb l'excusa de la defensa dels interessos públics legítims.»

Fragmento 3 de 10 de esta intervención.