«Però no només tenim problemes a escala internacional. En els llocs del món on suposadament els sistemes de protecció contra les violències masclistes són més sòlids, no paren d'assassinar dones cada setmana. No cal anar massa lluny. Cada setmana en aquesta cambra dediquem minuts de silenci a dones que han mort a mans dels seus agressors. Per tot això, és important reforçar les institucions de protecció i dotarles de recursos, però jo em faig una pregunta, amb tot això, estem més protegides o no estem més protegides? Perquè fa pocs dies a Figueres, a la meva comarca, hem tornat a viure una tragèdia que ens ha colpit de forma profunda. Parlo de l'assassinat de la Kimberli, una dona assassinada a plena llum del dia, enmig d'una plaça, davant de testimonis i després d'un llarg historial d'amenaces, agressions i avisos. Una dona que havia demanat ajuda, que havia denunciat, que havia confiat en el sistema i que, tot i així, va morir de forma brutal amb una sensació d'impunitat absoluta del seu assassí. El sistema va fallar. El sistema no va entendre els senyals que hi havia i va actuar sense empatia i sense responsabilitat. Hi va haver errors acumulats, decisions equivocades, alertes que no es van tenir en compte i les conseqüències que podien tenir. I el resultat és que la Kimberli va ser assassinada d'una manera brutal davant de la mirada de tothom.»

Fragmento 3 de 9 de esta intervención.