«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Junts per Catalunya compartim plenament la necessitat de combatre qualsevol forma de racisme, de xenofòbia, de misogínia o discriminació en l'esport. Però perquè aquesta lluita sigui creïble ha de ser completa i aquí és on falla la seva iniciativa perquè, senyors i senyores socialistes, hi ha una forma d'odi que continua sent invisibilitzada, perquè les institucions de l'Estat la invisibilitzen i vostès, des d'aquí, també. Està invisibilitzada i sovint és aplaudida per alguns dels seus votants i per algun que altre electe seu. Em refereixo a la catalanofòbia. Parlen dels discursos d'odi als estadis, a les xarxes socials, però no hi ha ni una sola referència als insults, càntics i expressions de menyspreu contra Catalunya i els catalans, contra la llengua catalana, contra els símbols nacionals catalans o contra els clubs i aficionats catalans. Durant anys hem sentit el crit de 'puta Catalunya'. A quin camp no han sentit cridar 'puta Barça' i 'puta Catalunya'? A molt pocs, molt pocs no s'ha cridat. Insults a la nostra identitat col·lectiva, manifestacions de menyspreu que massa sovint han justificat com a rivalitat esportiva. Quan la víctima és Catalunya, allò que se li diria intolerància, en qualsevol altre context, es converteix en un folklòric fet menor. I això no és acceptable. La lluita contra l'odi no pot funcionar amb una doble vara de mesurar. No és creïble perseguir unes discriminacions i ignorarne unes altres. No és creïble parlar de diversitat mentre s'exclou la diversitat nacional i lingüística. Per això reclamem que qualsevol estratègia pública contra els discursos d'odi incorpori de manera explícita la discriminació per identitat nacional, per llengua o origen territorial.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.