«I aquí els governs, tots els governs han estat còmplices, també l'actual, deixant que cada mútua interpreti. Dos, demanant papers sense parar. La trampa és convertir la cura en una cursa d'obstacles. I aquí cal dir noms polítics, no fer poesia ni promeses. Quan el Govern no reforma el Reial decret del 2011, manté el problema. Manté el problema. Quan no crea una unitat de teràpia ràpida i vinculant, força les famílies a anar als jutjats. Quan no sanciona les mútues que incompleixen, mira cap a una altra banda. I qui ho paga? Ho paga, com sempre, la gent treballadora, una infermera que redueix jornada, un autònom que perd ingressos i cotització, una família monoparental que no té marge, una mare que dorm poc, treballa menys i cuida sempre. I per acabar, també cal protegir el personal funcionari en el sector públic. El permís de l'article 49 de l'EBEP s'aplica de manera desigual, segons qui interpreta l'expedient. Cal una instrucció única, clara i obligatòria per a tots, per a tothom, per a tot el sector públic que garanteixi que ni l'escolarització del menor, ni el tractament domiciliari o ambulatori puguin servir per denegar, reduir o revocar aquest dret. Mateixes necessitats de cura, mateixos drets, mateixes garanties. La vida no és un mercat i els infants no són expedients. Les famílies no són números. Per això, votarem que sí.»

Fragmento 4 de 8 de esta intervención.