«Bé, molt bon dia a totes i a tots, diputades i diputats. Senyor ministre, quan es va crear la política agrària comuna l'any 1962 Europa encara tenia molt present, evidentment, la fragilitat del subministrament alimentari. Acabava de passar la Segona Guerra Mundial. La PAC va néixer, doncs, amb una idea senzilla, però també amb una idea fonamental. És ridícul que li expliqui a vostè que ho sap perfectament, però jo crec que val la pena recordarho. La idea era garantir aliments suficients per a la ciutadania, en aquest cas per a la ciutadania europea. Però no només això. També una cosa important que encara ens persegueix avui, que és assegurar una renda digna per als agricultors i ramaders i, evidentment, mantenir viu el món rural. Durant més de sis dècades, la política agrària comuna ha estat, doncs, una de les polítiques, val a dirho també, més integradores i també més reeixides d'aquesta construcció europea. Però ha evolucionat, com no pot ser d'altra manera. Han passat seixanta anys. Ha evolucionat i ho ha fet incorporant nous objectius, en aquest cas nous objectius ambientals, també nous objectius de sostenibilitat, de qualitat alimentària i d'equilibri territorial. Però val a dir que tot això ho ha fet sense perdre mai la seva raó de ser, almenys des del nostre punt de vista, que és preservar un sector estratègic, perquè el sector primari no és un sector qualsevol i això vostè ho convindrà amb mi. Al contrari, no ho és. El sector primari és justament el que garanteix la sobirania alimentària. I això, que ho diem manta vegades en aquest hemicicle, hauríem de posarnosho entre cella i cella i entendre realment què vol dir- I no només això, sinó que, a més, aquest sector, el sector alimentari fixa població al territori, preserva els paisatges i no només els paisatges, també els ecosistemes, i genera activitat econòmica i, evidentment, contribueix a la cohesió social i a la cohesió territorial. Sense pagesia, diputades i diputats, sense ramaderia, sense pesca, no hi ha món rural, no hi ha món marítim, però tampoc hi ha seguretat alimentària i, evidentment, si no hi ha seguretat alimentària, tampoc hi ha autonomia estratègica per a Europa, també per al continent europeu. I precisament en un context marcat per la guerra a Ucraïna, per les tensions geopolítiques, pels efectes del canvi climàtic i també per la competència brutal a nivell internacional, seria un greu error considerar la PAC com una simple partida pressupostària susceptible a ser reduïda. Això seria un error, de fet, en aquests moments és un error garrafal, perquè la política agrària comuna és una inversió en seguretat, en cohesió i, evidentment, en futur.»

Fragmento 1 de 11 de esta intervención.