«I un incís també per a la pesca. La pesca no pot ser més moneda de canvi i tenim aquesta sensació, que és permanentment moneda de canvi. Ha de deixar de ser el germà petit. Vaig molt malament de temps. Contextualitzem. La Comissió Europea va presentar la seva proposta l'estiu del 25. Sí? Una proposta que, com deia, suposava una recentralització immensa sense precedents. Agrupava tots els fons i programes sota plans únics, on els estats podien decidir com es repartien aquests recursos. Això significa que, si això passés, que es minimitzaria a la mínima expressió el rol de governs, com per exemple el de la Generalitat de Catalunya, malgrat tot, val a dir, tota l'experiència acumulada de fa dècades gestionant la PAC i programes com el FEDER o com el Fons Social Europeu i, evidentment, la seva indiscutible capacitat d'execució, perquè ha estat un èxit. Convindrà, senyor ministre amb mi, que ha estat un èxit. Fa uns dies, justament el diumenge passat, els estats membres van pactar tres dels grans blocs del nou pressupost plurianual, incloent el que més ens preocupa i afecta el seu àmbit d'actuació, els nous programes i els plans nacionals i els plans regionals. Aquest acord serà la base de les converses del Consell Europeu de finals d'aquella setmana i, segons ha dit António Costa -corregeixi'm si no és així- s'espera un acord total entre els estats a finals d'any. I aquest, senyor ministre, és el primer àmbit on cal exigir claredat al Govern espanyol. És que necessitem que vostè posi llum a la foscor respecte al volum dels programes i respecte a aquesta recentralització. I també respecte a un element global de les converses que tampoc ens agrada. De fet, ens posa els pèls de punta, que és que els estats proposen una reducció del 2 % de la proposta inicial de la comissió, que ja ens semblava massa poc ambiciosa per als reptes als quals en aquest moment s'enfronta a Europa.»

Fragmento 4 de 11 de esta intervención.