«Fa centenars d'anys que Catalunya es reconeix a si mateixa com a nació. Fa centenars d'anys que estem intentant autodeterminar-nos. I, si convé, en passaran centenars més, perquè això va de la construcció d'una societat pròpia i del reconeixement de la col·lectivitat en què vivim. Perquè això va del sentiment de pertinença. Perquè això va de quin lloc ocupes al món, de qui ets i de com t'hi relaciones. Però és que cada vegada més això va d'una majoria que vol anorrear la nostra llengua, que vol anorrear la nostra nació, que vol anorrear el nostre pensament, que vol anorrear les nostres institucions davant d'una voluntat de persistència que no es trencarà mai. I escolti'm, quan jo vaig començar amb aquest negoci érem el 10 %, però saben què passa? Que la política té aquesta grandesa. La política són els arguments. La política és la convicció. La política és la seducció. La política és explicar per què consideres que el teu país té el dret a autodeterminar-se i la necessitat per seguir existint de fer-ho. I per això, cada vegada vam ser més, i per això cada vegada serem més. Perquè el meu és un país inclusiu i el meu serà, senyors i senyores, un país lliure.»

Fragmento 3 de 5 de esta intervención.