«Gràcies, president. Señorías del Grupo Popular, una previa. Ya saben que a nuestro grupo le separa una distancia bastante notable del ministro Marlaska por muchas razones que he expuesto antes, pero déjenme que les diga, porque si no reviento, que ustedes tienen en su vitrina al famoso ministro Fernández Díaz, que limitaba al sur con su ángel de la guarda y al norte con Robocop. (Risas). O sea, que tampoco están ustedes para sacar mucho pecho. En fin. (La señora vicepresidenta, González Vázquez, ocupa la Presidencia). Ministre, la resposta que ens ha donat la senyora Madrenas i a mi sobre la Sagrada Família no és de rebut i no és satisfactòria. Va ser una actuació, la de la policia fora de lloc, exagerada, insòlita, contrària a principis bàsics d'una societat pluralista i més pròpia d'unes forces de seguretat d'un estat autoritari que d'una democràcia. Que consti. Bé, dit això, també li he de dir que vostè fa passar bou per bèstia grossa. Si em parla de Via Laietana, vostè ho coneix, però jo també ho conec una mica, i les entitats memorialistes també. No em digui que els uniformats que hi treballen a Via Laietana dignifiquen l'edifici, perquè és com un acudit. Vostè sap que l'única manera de que la prefectura famosa on es va torturar sota la dictadura sigui un lloc de memòria és que tots els uniformats que ara hi treballen vagin a un altre lloc i que això es converteixi en un museu i un centre de documentació que honori la història que, d'altra banda, el seu ministeri, doncs, constantment invoca. I si no ho té clar, parli amb el seu col·lega de gabinet, el ministre de Política Territorial i Memòria, que li explicarà com es fa això, si es fa de debò.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.