«Moltes gràcies, president. Vostès poden mirars'ho per on vulguin, poden intentar explicarho com vulguin, poden intentar dissimularho com vulguin, però facin el que facin, tothom sap -i vostès també- que aquest govern s'ha quedat sense capacitat de fer res. Aquest govern ha estat incapaç d'aprovar uns pressupostos en els últims tres anys. És incapaç d'aglutinar prou vots a aquest hemicicle per aprovar les seves principals lleis. És un govern incapaç de generar il·lusions o expectatives en els ciutadans i incapaç de millorar la vida de la gent. Facin el que facin, tothom sap que l'assetjament pels casos de corrupció dels socialistes, creixents en el temps, és insuportable i tothom sap que això no millorarà en el temps, no millorarà. I, per tant, aquesta legislatura és morta i qualsevol cosa que no sigui convocar eleccions és enganyar a la gent. Vostès diuen que no, que volen continuar fins el 2027. I jo els hi pregunto: amb quins arguments democràtics creuen que vostès poden continuar endavant malgrat l'escenari que estan vivint cada dia? Amb quin propòsit que no sigui l'únic de sobreviure una miqueta més en el poder creuen que poden anar guanyant temps? Fins i tot diuen que ara sí, que després de no haverho fet en els últims tres anys, ara portaran a aprovació uns pressupostos generals. I jo els pregunto: Amb quins suports compten per aprovar aquests pressupostos generals? Perquè durant els primers anys de la legislatura vostès es van dedicar a incomplir els seus acords i van perdre els nostres set vots i, en conseqüència, s'han quedat aquí, en aquest hemicicle, en minoria.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.