«I en aquest sentit crec que paga la pena en aquest moment dir que hi ha moltes entitats culturals del país -en aquest cas jo parlo de Catalunya, però segur que a tot l'Estat- que continuen sostenint la seva activitat amb recursos insuficients i, per tant, és bo que fem una aposta per als nivells d'excel·lència màxima, però no podem perdre de vista això. Posaré un exemple. Per exemple, la Ryder CUP. La Ryder CUP és un gran aparador internacional -no ho posem en dubte- i també és un model de promoció d'un determinat esquema d'esport, però està orientat bàsicament a la promoció turística, a l'atracció d'inversions i a un públic d'un determinat poder adquisitiu. Per tant, necessitem les dues dimensions, és a dir, tenir ryders cups, però també inversió en els barris. La cultura d'un país, senyories, no es construeix únicament a través dels grans festivals o dels grans esdeveniments. Més aviat, si vostès volen, aquests grans esdeveniments sorgeixen d'una vida cultural prèvia que té lloc en la base. Per tant, nosaltres pensem que, des dels ateneus, les entitats veïnals, les festes de barri, necessitem mantenir aquest finançament suficient. I això, senyor Urtasun, interpel·la el seu ministeri com interpel·la les comunitats autònomes i la inversió municipal. Si es poden establir, senyories, beneficis fiscals per a grans esdeveniments internacionals, també se'n poden establir per a aquelles activitats que generen cohesió social, participació i arrelament territorial. Els grans esdeveniments projecten el país internacionalment, però la cultura popular de base el manté viu. I ara és el moment en què podríem esmentar l'enyorada escriptora Montserrat Roig quan deia que, a la llarga, la inversió en la cultura és el que ens assegura la llibertat. I és així.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.