«Bona tarda, president, senyories. Com ja s'ha dit des d'aquest faristol, és importantíssim que aquesta llei entri en una realitat efectiva després d'un bloqueig incomprensible de fa molts anys; un bloqueig que ha fet mal al sector i que fa mal al públic. El grup d'Esquerra ho plantegem com la continuació d'una feina que ja va començar amb la Llei de l'audiovisual, on vam abocar molts recursos polítics, sovint totalment en solitud i rebent moltes crítiques. El nostre objectiu és clar: el futur de la llengua no es juga només en l'administració, en el funcionariat, en l'espai del carrer, es juga sobretot en el món de la cultura i en les indústries culturals. I, en aquest sentit, l'audiovisual, tant a les sales com en plataformes, és una aposta estratègica. Només salvarem la llengua si també som presents allà on la indústria és potent. A més a més, com ja s'ha dit, vivim un moment de canvi bàsic en el món de les indústries culturals. Els reptes són enormes, no només per l'emergència de la intel·ligència artificial, sinó també pel canvi en els hàbits i els usos i consums del públic. Vull dir, però, que el cinema català -en aquest sentit, podem felicitarnos- viu un moment molt important i en aquest sentit li voldria dir a les senyories de VOX que si volen veure bones pel·lícules en català es trobaran. Esmentaré una que ha estat molt celebrada pel públic i molt premiada: Alcarràs. No cal que vagin a escoltar pel·lícules en llatí o arameu, en trobaran en català. I, de fet, ja que les senyories de Vox són taurins, els puc recomanar una pel·lícula d'un gran realitzador català, Albert Serra, Tardes de soledad, on es parla dels toros.»

Fragmento 1 de 9 de esta intervención.