«Bé, en el tràmit d'esmenes caldrà escoltar atentament el sector, com s'ha dit, i en aquest sentit, Esquerra ja ho hem fet. Som amatents a les necessitats i les demandes de les indústries audiovisuals i hem incorporat molts elements que ens han vingut dels creadors i de les indústries. Com s'ha dit, d'aquesta llei depèn la dotació mínima i estable per a l'audiovisual en català, eusquera i gallec. Aquesta ha estat una de les batalles centrals del nostre grup, que hem reclamat que el fons per a llengües diferents al castellà no depengui de la voluntat política de cada moment, sinó que tingui una aportació mínima garantida, com a mínim un 10 % del Fons de Protecció a la Cinematografia i l'Audiovisual. Entenem que aquests fons s'han de transferir íntegrament als organismes competents de les comunitats autònomes i han de ser aquestes, naturalment, que la gestionin d'acord amb les seves competències. Esquerra vol, i així ho ha parlat amb el Ministeri, que la llei serveixi per normalitzar la presència del català en tota la cadena d'audiovisual, distribució, producció, exhibició, promoció i accés als continguts. No n'hi ha prou amb produir en català. Cal garantir clarament que les obres arribin a sales, plataformes i circuits de difusió. Defensem que, quan ja existeixi una versió catalana doblada, subtitulada o original, aquesta no quedi invisibilitzada, perquè altrament el que es fa és castigar el públic i arraconar la llengua.»

Fragmento 2 de 9 de esta intervención.