«Toca definir de manera més blindada la definició de productora independent. Com s'ha dit, aquest és un tema central d'aquest projecte de llei i aquest és un altre punt històric. Esquerra volem evitar que la categoria de productor independent sigui capturada per empreses vinculades sobretot a grans grups televisius, plataformes o capital sense arrelament territorial. Dit d'una altra manera, que no ens colin bou per bèstia grossa. La crítica ve de lluny. A la llei de l'audiovisual que el PSOE i el PP van tancar amb una definició enganyosa, una definició que Esquerra va considerar ja en aquell moment feta a mida dels grans operadors. Alerta amb això! Intentarem que els ajuts públics -i això és cabdal i és estratègic- no acabin en mans dels grans grups exclusivament, perquè altrament hauríem fet una llei que no serviria per la vitalitat bàsicament d'un sector on bona part de la nova creació ve d'instàncies petites o mitjanes. Les ajudes han d'anar a productores independents, reals, distribuïdores, sales petites, projectes en llengües pròpies, col·lectius de dones, de joves i talent emergent. És a dir, que els diners públics serveixin per corregir els desequilibris que genera una visió massa depredadora del sector i que serveixi per reforçar el paper dels actors i d'aquells que, en aquest moment, volen sortir a oferir noves propostes. La llei és un reconeixement, una oportunitat de reconeixement real del caràcter plurilingüe i plurinacional de l'Estat. Ministre, vostè ho sap. Aquesta llei ha de deixar de tractar el castellà com l'única llengua cultural per defecte. Ens creiem o no ens creiem que aquest és un estat pluricultural? Les nostres esmenes introdueixen de manera recurrent que les llengües oficials diferents del castellà, les reconegudes estatutàriament, siguin i tinguin un valor igual que el castellà.»

Fragmento 3 de 9 de esta intervención.