«Però una cosa és compartir un objectiu i l'altra és acceptar que les decisions es prenguin cada vegada més lluny dels centres que després les han d'aplicar. Les necessitats educatives no són iguals a tot arreu. No són iguals en una escola rural que en un institut de l'àrea metropolitana. No són iguals en un centre amb elevada complexitat social que en un centre amb una realitat completament diferent. I precisament per això pensem que les polítiques educatives necessiten proximitat, flexibilitat i capacitat d'adaptació. També pensem que aquest debat hauria de ser molt més ambiciós. Si volem parlar seriosament de qualitat educativa, hem de parlar de segregació escolar, d'inclusió, de salut mental, de lluita contra l'abandonament escolar, de recursos per als centres amb més dificultats i de la dignificació de la professió docent. Les ràtios formen part de la solució, és cert, però no són la solució. Per tot això, el nostre grup té clar que aquest projecte de llei que planteja el Govern no pot veure la llum tal i com vostès l'han redactat, però també creiem que la resposta adequada no seria impedirne la tramitació, perquè hi ha una aspiració legítima de millorar les condicions de la docència i una demanda real a continuar reduint les ràtios -això és cert- i perquè pensem que el tràmit parlamentari és on precisament s'ha de fer tota aquesta feina.»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.