«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Debatem avui una proposta de modificació del Reglament del Congrés. En aquest cas, una modificació de l'article 188 que en essència pretén dues coses molt senzilles. La primera, que els membres del Govern responguin a les preguntes que se'ls formulen. I segona, que, quan no puguin assistir a una sessió de control, ho comuniquin amb temps i ho justifiquin en forma. No oposarse a una idea tan elemental semblaria ben lògic, perquè és raonable exigir que, quan un president o un ministre comparegui, respongui a allò que se li pregunta. I també és raonable que, quan no hi puguin ser, es justifiqui degudament amb antelació suficient. El que no és acceptable és convertir les absències o les respostes evasives en una pràctica habitual. Ara bé, dit tot això, em permetran recuperar una reflexió que vaig fer fa pocs dies, quan, des d'aquí mateix, fèiem el debat de la presa en consideració de la proposició, en aquell cas del Grup Socialista, per reformar els articles 101 i 104 del mateix reglament, per actualitzar i millorar el règim de la disciplina parlamentària. Els deia llavors que era significatiu que, després de més de quatre dècades del recuperat parlamentarisme democràtic, aquesta cambra hagués hagut d'emprendre una modificació del reglament per regular aspectes que haurien de ser inherents a l'acció política i a l'ADN parlamentari. I més significatiu és que avui hi tornem.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.