«I aquesta reflexió la podem portar més enllà, perquè també afecta els bloquejos de les iniciatives parlamentàries, de les pròrrogues indefinides, de les respostes evasives a les preguntes escrites, de les maniobres que dificulten la funció legislativa i l'abús de les majories. Tot això també hauria de formar part, com els deia, del respecte al parlamentarisme, fent innecessàries modificacions reglamentàries d'aquest calat en qualsevol cambra parlamentària. Perquè, si s'ha de regular fins a l'últim detall això que hauria de néixer del mateix respecte institucional, vol dir que hem perdut alguna cosa impossible de solucionar, impossible de solucionar amb un debat i amb una modificació reglamentària. Vol dir que s'ha perdut l'essència del parlamentarisme democràtic. I avui això és evident. És evident que som aquí i d'això, val a dir, que tan culpables en són uns com els altres. Res més. I moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Debatimos hoy una propuesta de modificación del Reglamento del Congreso. En este caso, una modificación del artículo 188, que, en esencia, pretende dos cosas muy sencillas: en primer lugar, que los miembros del Gobierno respondan a las preguntas que se les plantean y, en segundo lugar, que cuando no puedan asistir a una sesión de control, lo comuniquen con tiempo y lo justifiquen en forma. No oponerse a una idea tan elemental parecería lógico, porque es razonable exigir que cuando un presidente o un ministro comparezca responda a lo que se le pregunte, y también es razonable que cuando no puedan estar, se justifique debidamente con antelación suficiente. Lo que no es aceptable es convertir las ausencias y las respuestas evasivas en una práctica habitual.»

Fragmento 3 de 5 de esta intervención.