«Parlen vostès d'invasió, allau, substitució, desaparició de la identitat. Tot això ho escoltava jo als anys 60 i 70. I sempre comencen igual. Aquests discursos sempre comencen igual. Mai comencen amb violència, sempre amb paraules. Perquè abans de tractar a algú com a menys que humà, primer l'has de fer, l'has de deixar que no ho sembli. Alemanya per als alemanys. Se'n recorden d'això? Qui ho deia? Alemanya per als alemanys? Espanya per als espanyols. Catalunya per als catalans. Coneixem aquesta cançó i coneixem el final. És la vella fabricació de l'enemic intern, dels qui assenyalaven l'antiEspanya i els afusellaven. Realitats. Repeteixen la seva única Bíblia: els bons i els mals espanyols, els vencedors i els vençuts. Per això votarem que no, i no per caritat, sinó per raó de classe. I la seva proposició no li dona ni un euro al treballador d'aquí, ni un. No li apuja el sou, no li abarateix el lloguer, només li dona algú a qui odiar a canvi de res. I que consti, el Partit Popular, vostès, ja han signat aquesta prioritat nacional a Extremadura, a Aragó. Vostès no la combaten, no enganyen ningú. L'estan escrivint a mitges, a quatre mans. L'enemic treballador de la meva Tarragona no és el que ha arribat de Tànger, és el que es lucra mantenintlos pobres a tots dos i barallantse entre ells. Vostès volen humans de primera i de segona. Nosaltres volem humans i punt.»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.