«Per això la resposta no pot ser menys educació; la resposta ha de ser més educació, més educació crítica, més educació emocional, més educació afectivosexual i sobretot més coeducació, més educar en la igualtat, eliminant els estereotips i discriminacions de gènere perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats per desenvoluparse. És bàsic ensenyar que ningú té dret a exercir poder sobre el cos, les decisions o la llibertat d'una altra persona. I això no només protegeix les nenes, sinó que també allibera els nens dels rols tradicionals de la masculinitat que els obliguen a ser superiors, a ser durs, a no plorar mai i a estar segurs de tot. En definitiva, també dona eines als nens per ser qui són, sense imposicions socials. I, en aquest sentit, hem presentat esmenes a la iniciativa del Partit Socialista que pensem que es quedava una mica curta. Compartim la necessitat de reforçar l'educació afectivosexual i emocional a les aules, però també creiem que era necessari fer un pas més. Unes esmenes que van en la línia d'incorporar la coeducació, la igualtat efectiva entre dones i homes, i la prevenció de les violències masclistes. I també volem que s'hi impliqui tothom, que les polítiques en aquests valors han de venir d'arreu, de tots els ministeris, sobretot del d'Igualtat, que no pot ser un simple espectador del que va passant al món, com és ara. A més, com sempre fem, l'esmena incorpora una part que vol blindar les competències de Catalunya. I dic 'com sempre', perquè sempre sembla que les polítiques públiques hagin de néixer aquí i que no s'hagi fet res mai enlloc. I hi ha territoris que fa anys que treballem en aquesta direcció. Catalunya és un exemple. Fa anys que els centres educatius, els equips docents, les entitats feministes i les administracions treballen per incorporar la coeducació, la perspectiva de gènere i l'educació afectivosexual en els projectes educatius.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.