«Bé, bona tarda de nou. Gràcies, presidenta. Avui amb aquesta moció no parlem només d'un pressupost europeu. Avui parlem, si m'ho permeten, d'una manera també d'entendre Europa. Avui parlem dels pagesos, avui parlem dels ramaders i parlem dels pescadors. Parlem d'aquells que treballen els camps, parlem d'aquells i aquelles que també cuiden el bestiar, i també dels que surten a la mar, encara que sigui negra nit i encara que faci un fred que pela. Parlem d'aquells que massa sovint només són notícia quan hi ha una crisi, només són notícia quan hi ha una sequera o hi ha una protesta acompanyada de molts i molts tractors. I, tanmateix, són ells els qui sostenen una, sens dubte, de les sobiranies més importants que pot tenir qualsevol país, que és la sobirania alimentària. Per això, quan Europa diu que vol ser més forta, quan Europa diu que vol ser més resilient i més autònoma, nosaltres sí, hi estem d'acord, d'entrada, però, hi ha una pregunta molt senzilla que cal fer i és: de què serveix parlar de sobiranies, si abandonem aquells que ens alimenten?»

Fragmento 1 de 9 de esta intervención.