«I encara hi ha una segona preocupació, que és la recentralització tantes vegades anomenada, malauradament, en aquesta cambra. La Comissió Europea planteja concentrar la gestió dels fons en grans plans estatals. I nosaltres diem amb la boca grossa que això és un error. És un error, perquè, senyories, estaria bé que això s'entengués, la proximitat no és un error. No sempre, però moltes vegades la proximitat és una solució. A vegades vols desempallegarte d'aquells que tens al costat, a vegades també pot passar, però normalment des de la proximitat es gestiona millor, perquè les polítiques funcionen millor quan s'escolta els territoris, quan es coneixen els territoris. Perquè la subsidiarietat no és una paraula decorativa dels tractats europeus, és una garantia, sí, de bona governança. I perquè ningú, des d'un despatx llunyà, coneix millor les necessitats, si m'ho permeten, del Delta de l'Ebre, de les Terres de Ponent, del Pirineu o dels ports del litoral del meu país. La pagesia, el sector pesquer no demana privilegis. I això és molt important que ens ho gravem entre cella i cella. Demanen una cosa molt més modesta i també, si m'ho permeten, molt més justa. Demanen poder continuar existint. Demanen poder continuar existint. Demanen competir en igualtat de condicions. Demanen, sí, tenir un futur. I demanen que, quan Europa parla de transició ecològica, no converteixi precisament els qui millor coneixen el territori, que és la pagesia, que són els ramaders, no els converteixi en les víctimes de les seves contradiccions. I això no vol dir no ser ecologista, i això no vol dir no ser mediambielista. I això no vol dir no creure en el canvi climàtic. Perquè els primers interessats, senyories, en el fet que les coses es facin bé, a preservar la biodiversitat, a preservarho extremadament tot, són els primers interessats justament la pagesia.»

Fragmento 3 de 9 de esta intervención.