«D'això es tracta, de defensar aquest dret, de saber què hi ha al darrere dels atemptats del 17 d'agost. Uns atemptats que van ser una sortida a la desesperada dels terroristes, un pla B improvisat després que el dia abans una explosió fes volar pels aires la seva base d'operacions a Alcanar, on la cèl·lula gihadista fabricava una gran quantitat d'explosius per cometre un atemptat molt més mortal, presumptament a la Sagrada Família, o al Camp Nou, o a la Torre Eiffel. Es va dir que l'explosió d'Alcanar va ser accidental, hi van morir dos terroristes i un tercer va resultar greument ferit. Però hi ha testimonis que van veure la furgoneta de l'imam Es-Satty, el cervell de l'operació, fugir d'Alcanar just després de l'explosió, un fet que mai, mai, s'ha investigat. Qui conduïa aquesta furgoneta? Potser qui va provocar l'explosió? Potser el mateix imam Es-Satty? Sis dies després de l'explosió, el jutge Andreu va dir que l'imam havia mort a Alcanar sense cap informe forense que ho avalés. De fet, a data d'avui no hi ha proves concloents per assegurar al cent per cent que Es-Satty és mort. Però senyories, si hi ha un fet extremadament sospitós és que l'imam Es-Satty era confident del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol. Membres del CNI l'havien visitat quan Es-Satty va estar empresonat per tràfic de drogues. Quan va ser excarcerat, va fer front a una ordre d'expulsió, la va recórrer i, sorprenentment, l'advocat de l'Estat va validar que seguís residint a Espanya. És més, li van donar permís de llarga durada.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.