«Com pot ser que el CNI, el principal organisme de seguretat de l'Estat, actués amb aquesta negligència al voltant de l'instigador dels atemptats que era el seu col·laborador? Com és possible que Es-Satty, un gihadista radical que havia estat vinculat a l'atemptat de l'11-M d'aquí, de Madrid, i a l'Operació Chacal, pogués preparar durant mesos un atemptat que havia de ser de gran magnitud? També hi va haver negligència de la Secretaria de Seguretat de l'Estat quan no va aplicar el Reglament 98/2013 que des del 2014 obligava a controlar i regular la venda de precursors d'explosius. No es va aplicar aquest reglament. Els terroristes van poder comprar gran quantitat de substàncies per preparar explosius sense cap tipus de control. I com s'explica, a més, l'error de ciberseguretat que suposa que estiguessin fent un munt de recerques a internet per saber com preparar una bomba, llogar furgonetes, comprar armes blanques o localitzar possibles objectius? Recordem que en aquell moment estàvem en nivell 4 sobre 5 -4 sobre 5- d'alerta terrorista. Hi ha molts més interrogants, molts. L'excomissari Villarejo va dir en el Cas Tándem a l'Audiència Nacional que va ajudar el CNI, cito, a arreglar el entuerto del famoso atentado del imán de Ripoll, que al final fue un error grave del señor Sanz Roldán, que calculó mal las consecuencias por darle un pequeño susto a Cataluña. Quina informació tenia el director del CNI? Què va passar amb les comunicacions entre els diferents cossos de seguretat? Per què van fallar?»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.