«Senyor Sánchez, vostè arriba aquí tocat políticament, i jo m'atreviria a dir que tocat i enfonsat. El debat d'avui s'assembla molt al debat d'una qüestió de confiança, una qüestió de confiança que vostè no ha considerat convocar, però que hauria estat molt oportuna perquè el principal obstacle perquè aquesta legislatura pugui culminar els objectius pels quals va ser concebuda és vostè. Avui no té ni la majoria ni la legitimitat per ocupar el poder. Tot no pot quedar paralitzat per la situació personal o política d'una sola persona. I, com deia Salvador Espriu: 'De vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol'. I aquí és exactament on som avui. Fa massa mesos que una gran part de l'energia política s'està dedicant a gestionar les conseqüències dels problemes que l'envolten a vostè. El que li plantejarem ara és un exercici de parlamentarisme noble, senyor Sánchez. El nostre deure avui i aquí és dir que faci el que fan els demòcrates que es troben en circumstàncies molt similars a aquesta, que és exactament el que acaba de fer el primer ministre del Regne Unit, que, a diferència de vostè, ell sí que disposa d'una amplíssima majoria. Senyor Sánchez, els seus incompliments, la seva incapacitat de mantenir la majoria, la corrupció, fan insostenible aquesta situació. No el vam investir per això. Hauria de convocar eleccions i ha dit que no ho farà. Però hi ha una alternativa. Hi ha una majoria que no volem que l'extrema dreta ocupi el poder. Senyor Sánchez, aparti's i deixi que aquest Parlament posi algú que sí que tingui la capacitat de complir, de complir amb Catalunya i de complir amb els catalans.»

Fragmento 6 de 12 de esta intervención.