«El president Puigdemont l'encerta quan diu que la llei d'amnistia és tornar a la política. És així. Però el president és el primer que sap que no n'hi ha prou. Necessitem que el terreny de joc quedi net com una patena. Hem de desembussar les clavegueres perquè l'error comès amb Catalunya i amb la democràcia és immens. Espiar, reprimir, amenaçar és corrupció. Corrupció ètica, moral, però corrupció. L'Estat més que ningú ha de respectar res, quatre idees molt bàsiques, molt senzilles, de primer de democràcia. Escoltin, escoltin. U, no s'espia. No s'espia. Dos, sense permís no es miren ni les cartes ni el correu electrònic dels altres. Hi estan d'acord o no hi estan d'acord? Si no hi estan d'acord és que no m'ho crec, és clar que hi han d'estar d'acord. I tampoc s'escolten les comunicacions i les converses de tercers, és clar que no. Amb aquestes comissions d'investigació, l'Espanya política ha d'entendre per sempre més que envalentint un estat de naturalesa addicte a la repressió, com és Espanya, només s'alimenta un monstre que un dia no es pot controlar. I aleshores, senyors socialistes, i els miro a vostès, què fem aleshores? Què faran quan les clavegueres de l'Estat apuntin cap als seus escons? Què faran? Ja no n'hi ha prou comprant litres de Fairy. Això va de drets, de llibertats, de democràcia. La guerra bruta, i a veure si en prenen consciència, mai no és legal ni mai és legítima. La guerra bruta sí que es carrega institucions. Votar la reforça, senyor Feijóo. Molts de vostès són brillants, molts, a tot arreu, quan agafen la paraula. Enhorabona. Però democràcia no és només una paraula bonica que sona bé en els discursos. No, no. Democràcia és una actitud, és un caràcter. Democràcia és una cultura que hauria d'impregnar totes les accions de qualsevol estat que es vol democràtic. La democràcia no té res a veure amb enyorar el franquisme, amb la nostàlgia o amb fer trampes per silenciar qui pensa diferent.»

Fragmento 2 de 10 de esta intervención.