«Bona tarda, presidenta. Gràcies, senyories. Una salutació especial a totes les entitats que ens estan seguint avui dels dos punts del dia, primer dels calers i després la llei de dependència, que són, com ha dit el ministre, possiblement una de les lleis més importants, si més no, d'aquesta legislatura. Gràcies especialment, com deia, a les entitats, i sobretot -aprofiteume que tiri cap a casa- al Toni Guillem i a la Laura Recha, que han vingut de casa meva, infatigables i imprescindibles. La dependència en diners no és una qüestió tècnica, són la diferència entre tenir un dret o no tenirlo. La dependència es paga de tres butxaques: la de l'Estat, comunitats autònomes i la de les famílies. L'any 2006 la llei va prometre que l'Estat i les comunitats aniríem a mitges. Això no ha estat així. Evidentment que no és responsabilitat seva, senyor ministre, però és una realitat de la qual partim. Vint anys després, la realitat és aquesta: de cada quatre euros que costa el sistema, l'Estat ha pagat poc més d'un 27 %. L'any passat, 3750 milions d'euros d'un cost de més de 13 500 milions, poc més del 27 %, com deia. Això encara -i aquí sí que seré una mica més dur amb els partits del Govern i amb el Govern- si entra vostè a la pàgina del Ministeri de Defensa, el Ministeri de Defensa veurà que hi ha 79 programes compromesos per valor de 94 000 milions d'euros. I aquí estem discutint per aquests diners, que són molts, però comparat amb l'altre. I per la classe treballadora, la seguretat és també la llei de dependència, no només la seguretat militar. Ahí lo dejo.»

Fragmento 1 de 10 de esta intervención.