«Com deia abans, l'Estat espanyol dedica a les cures de llarga durada la meitat que la mitjana europea, 0,8 % del PIB, quan a Europa supera el 1,15. No és una feina d'un dia, és responsabilitat dels diferents governs, però també és una realitat la que estem vivint. Ens ho van dir els experts a la ponència. El nostre no és un sistema car, és un sistema, en tot cas de low cost. Què fa, doncs, aquest reial decret llei? Tres coses, primera, injecta 2218 milions d'euros addicionals aquest mateix 2026, no l'any que ve, ara. Bé, amb això l'aportació de l'Estat arriba enguany als 5513 milions. Segona, puja el mínim de l'Estat, que garanteix per cada persona. La gran dependència passa de 296 euros al mes a més del doble. El grau II se multiplica de 130 a 260. La tercera, garanteix 4930 euros mensuals per a les persones amb dependència extrema, l'ELA i les malalties equiparables, perquè hi ha malalties que no poden esperar cap tràmit. I això no és caritat, senyories, és començar a tornar el que se'ns deu.»

Fragmento 2 de 10 de esta intervención.