«Aguantar la posició, una vegada més, ha fet possible que la primera gran reforma de la dependència en vint anys signifiqui una nova relació econòmica més justa entre l'Estat i Catalunya de què es beneficiaran totes les comunitats autònomes. A Junts no podíem seguir acceptant que a Catalunya hi hagi 80 000 persones en llista d'espera d'una prestació a la que tenen dret i que, com dèiem abans, a l'anterior punt, que l'any passat hagin mort 10 000 persones esperant aquesta prestació. Era una qüestió de dignitat, després de 20 anys assumint el 70 i fins i tot el 80 % del cost de la dependència. Aquesta situació, això, arruïna qualsevol departament de serveis socials. En una situació, com dèiem, perversa, perquè l'Estat obliga a les comunitats autònomes a cobrir unes prestacions, però no hi aporta els mateixos recursos. I això, com dèiem, s'ha acabat. A partir d'ara haurà d'aportar el 50 %. En la tramitació, hem patit el xantatge emocional del Govern espanyol. Érem els dolents de la pel·lícula, perquè no els aprovàvem un text que, insistim, era inacceptable. Només ho hem fet, aprovarho, quan han acceptat les nostres condicions sense xantatge emocional que valgui, sense xantatge emocional. Perquè com s'atreveixen a fernos xantatge emocional quan som membres d'un govern que, per exemple, es nega a reduir l'IVA dels aparells destinats a millorar la vida de les persones amb discapacitat? Un malalt d'ELA, per exemple, que necessita una tablet per poder comunicarse amb altres persones, ha de suportar el 21 % d'IVA. El Govern Sánchez també li ha negat els usuaris de gossos guia deduirse les despeses d'alimentació i cures veterinàries, quan estem parlant d'un cost estimat per l'Estat que és inferior a un milió d'euros a l'any. Aquestes dues esmenes formen part de les vintidues que ens han vetat. Prou de dir que són l'economia que més creix mentre tenen l'empatia en números vermells.»

Fragmento 2 de 9 de esta intervención.