«Gràcies, president. Senyories, gràcies al ponent. Gràcies a tots els diputats que han contribuït a fer aquesta llei millor. Gràcies, ministre. Gràcies a la lletrada Mercedes Cabrera, que sense ella això hagués sigut molt diferent i molt més complicat. I bé, agrairlos la seva feina. Fa vint anys aquesta cambra va prometre a la gent treballadora que cuidar deixaria de ser un problema privat, que quan a casa no es pogués més hi hauria un estat al darrere. Aquella promesa es va escriure, però no es va pagar mai del tot. I una promesa que no es paga es converteix en una mentida fatídica en aquest cas. Mentre tramitàvem aquesta reforma, una persona cada disset minuts ha mort esperant aquesta ajuda, 85 cada dia i gairebé 8000 sense haver estat ni tan sols valorades; a Catalunya 4342 persones mortes només fins al maig, gairebé una de cada tres a tot l'Estat. Darrere de cada xifra hi ha una mare, un pare, una veïna que va cuidar tothom i que ningú va cuidar quan a ella li feia falta, gent que va aixecar els nostres països i que ha mort fent cua a la porta de l'estat del benestar. Per això els avala el nostre vot. Esquerra Republicana votarà sí aquesta llei, un sí a memòria, amb condicions i amb vigilància.»

Fragmento 1 de 9 de esta intervención.