«Ara, la vigilància, a l'article 32 hi ha escrita la conquesta que s'espera des del 2006: l'Estat garantirà el 50 % de la despesa certificada i cap ampliació del catàleg sense memòria econòmica. Però aquestes 50 % té una clau de pas, un grup de treball que ha de definir com es certifica la despesa. Vigilarem perquè la clau de pas no es converteixi en un pany. És una llàstima que haguem de fer aquestes esmenes, perquè això amb l'Estatut ja hauria d'estar clar, com he dit abans, però no ho és. I una paraula dita amb serenitat sobre la paternitat d'aquesta llei: no té propietaris. Gràcies a tots els grups parlamentaris. Qui vulgui saber què hi ha posat cadascú, no cal que escolti els mítings, que miri el BOE. Els drets són el dictamen. Els diners, el decret i les medalles per a la gent que fa vint anys que aguanta aquesta situació. El grup Popular i VOX van votar que no dient que faltaven diners. Ja són al BOE, ja són els BOE, com a mínim els pròxims dos anys. Només els queda triar entre la gent que espera i el soroll. Em sembla que una vegada més triaran el soroll. I si algú pregunta per què no hem anat més lluny, si algú pregunta per què no hem anat més lluny, doncs per una cosa molt senzilla, perquè a la balança hi ha el clam de la societat civil i sobretot de la gent que espera, per tota la gent que espera. Aquest és el clam. Els hem escoltat i, malgrat podíem haver anat més lluny o ho hauríem intentat combatre anar més lluny, entre quedarse amb la puresa, entre quedar amb el tot i això que ens reclamava la societat civil, hem escollit la segona part. Nosaltres no fem política pel titular ni per tindre una coma més que els altres, o per fer veure que tens una coma més que els altres. Això ho deixem per altres. La fem per la gent que no pot esperar.»

Fragmento 4 de 9 de esta intervención.