«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Diputats, diputades. Sé perfectament que tothom té una mica de pressa perquè accelerem un pèl aquest debat, perquè els trens se'n van. I parlant de trens, en concret el meu, sembla ser que no m'ha portat de Barcelona a Madrid, sinó que m'ha portat 300 anys enrere o 30 anys enrere i m'ha clavat el Madrid del 1920 o 30 perquè si no, no s'explica les coses que he arribat a sentir aquesta tarda a la bancada de les dretes. I això em sembla important marcarho, remarcarho, perquè aquesta gent, si no ho fem bé, igual van i guanyen! Igual van i no només tornen a posar els delictes que hi ha contra la llibertat d'expressió, sinó que a sobre els reforcen. I no només això, sinó que en lloc d'anarse'n a un convent, per molt aristocràtica que siguis, a explicar el que és la moral, creuen que ho han de fer des d'aquesta tribuna, per tant, és per posarse a tremolar. Dit això, tres consideracions. Possiblement perquè tinc amics i amigues encausats, alguns culpables, d'altres absolts, en gairebé tots els tipus que intentem derogar i perquè soc una persona eminentment pràctica, el que demanaria és que això no només es rebutgin les seves esmenes a la totalitat, sinó que, per favor, ho aprovem ràpidament. En el que queda de legislatura és imprescindible que deroguen aquests tipus penals. I el retret que li puc fer és que s'hagin esperat tant. Nosaltres ho portem demanant des del 2007, 2016, 2020, 2022, 2023, totes les esmenes de lleis articulades que tenien algun tipus de connexió amb la llibertat d'expressió, hem introduït aquests drets. Per tant, el prec és: com aquests guanyin, almenys que tinguin la feinada de tornarho a posar el codi Penal. No els hi deixem la feina ja feta.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.