«Dit això, la segona consideració, la llibertat d'expressió es predica d'allò que ens molesta, no d'allò que ens agrada. La llibertat d'expressió es predica amb major amplitud respecte dels qui tenen una posició preeminent, sigui buscada perquè et presentes a les eleccions, ets periodista, tens les teves opinions penjades a la xarxa, sigui això, no? Consell General del Poder Judicial, institucions de l'Estat. És evident que tenen un camí molt més llarg, un recorregut molt més llarg d'admissió de crítiques. És clar que sí! I és evident també que aquestes crítiques poden ser fetes d'una manera que no ens agradin. És clar que sí! Però és llibertat d'expressió. I quan no s'entén això és quan has pertangut sempre a les classes que han constituït aquests poders: l'aristocràcia, el jutjat... Aquest tipus d'elements són els que fan que resulti tan estrany una cosa com la llibertat d'expressió. Jo he de poder dir que, sota la meva visió, un jutge o algú del Consell General del Poder Judicial és prevaricador. Ho he de poder dir. I, a més a més, els hi dic una cosa: tal com està el Consell General del Poder Judicial, mai a la vida recaurà una sentència que em doni la raó, perquè perro no come perro. No sé com explicarho d'una altra manera. I el molt corporativistes que són impedeix qualsevol crítica, qualsevol validació de la seva feina, la qual cosa, per cert, els està matxacant la seva democràcia.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.