«Per tant, la retribució dels de la funció pública ha de ser decidida pel Parlament de cadascun dels països que tenen administració pròpia. Des d'aquesta perspectiva, no ens oposarem a una millora de condicions dels treballadors del sector públic estatal a les Illes Balears. És clar que no ho farem. D'entrada, no ho fem amb cap dels grups de treballadors que podem afavorir, però sí que crec que l'Estat ha de plantejarse la seva manera de relacionarse amb la resta d'administracions d'una manera diferent. No és el mateix Catalunya que el País Basc que Galícia que la resta de l'Estat que Canàries i Andalusia. I com que no és el mateix, és qui mana en aquests territoris qui ha de decidir i legislar sobre retribucions, carreres professionals, requisits d'accés i com s'organitza la seva pròpia funció pública. Dit això, i per entrar al fons del que alguna plataforma m'ha demanat que votéssim en contra perquè no resolia el tema dels interins. El tema dels interins és un tema més que complex. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea no ens ha col·locat on volíem. Ens ha col·locat en un lloc una mica pitjor. Cal dir que els processos d'estabilització als diferents territoris van funcionar com van funcionar i a les administracions locals també. Però els dos pitjors llocs han estat ministeris, el Ministeri d'Educació i, sobretot, el Ministeri de Justícia, que té traspassades en determinats territoris les competències de pagament de personal i de material, però, en canvi, no pot decidir sobre les ofertes, cosa que ja els dic ara, no té cap sentit. I a més, el personal del Ministeri de Justícia dels tribunals estan sota la Llei Orgànica del Poder Judicial.»

Fragmento 5 de 9 de esta intervención.