«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, Junts per Catalunya ja vàrem explicar per què votem a favor del traspàs de l'AP9 a Galícia, que és una reivindicació que, si no estic mal informat, ja va començar 20 anys enrere i per què votàrem en contra dels vots particulars del Partit Popular. Vam explicar que creiem en la necessitat de traspassar totes les infraestructures a Catalunya i gestionarles des de la proximitat. Vam explicar que volíem respectar els acords de les forces nacionalistes de Galícia en relació a aquest traspàs concret i vam advertir que aquestes mateixes condicions no ens interpel·len per a un possible traspàs a Catalunya en un futur. I, per tant, avui mantindrem per coherència aquesta mateixa posició. Però tot parlant d'infraestructures viàries d'alta capacitat, no puc deixar passar aquesta ocasió de parlar del desastre de l'AP7 a Catalunya. Deia en el ple del 25 de juny, fa un mes aproximadament, fent referència a les infraestructures i els serveis de transport dependents de l'Estat, que un servei tan desastrosament dolent durant tant de temps, només és possible si el centre de responsabilitat i de gestió és a 600 quilòmetres i una de les raons de la seva ineficiència. Avui puc afegir una altra raó: si el govern de torn no té cap interès a corregir la desinversió crònica a Catalunya. Ineficiència, deixadesa, mal servei és el que pateixen els usuaris de l'AP7 a Catalunya. Ho sap tothom. El tram d'autopista amb més usuaris de l'Estat que està contínuament congestionada i habitualment col·lapsada. Una autopista que dona servei al territori més exportador, als habitants, milions de persones d'una zona metropolitana, i que també és el corredor mediterrani viari que ens connecta amb Europa, amb un estat que transporta el 95 % de les mercaderies per carretera. Durant el col·lapse combinat de l'AP7 i de Rodalies, fa sis mesos, hi havia un cost de nou milions d'euros diaris, segons la PIMEC, entre costos laborals i pèrdues del transport. El 2024, va acumular gairebé 8000 hores de retencions, més del doble que l'any 2019. A una artèria de 150 000 vehicles diaris se li van aixecar les barreres. Se sabia 50 anys abans i el ministeri no havia previst cap actuació. Cap és cap ni una. Ni tan sols la retirada dels punts de peatge. Es va produir un increment del 30 % de vehicles, la durada de les retencions s'ha incrementat en més d'un 70 %, acumula el 26 % de totes les retencions de la xarxa catalana, amb 15 000 vehicles pesants i entre 15 i 20 incidències diàries de mitjana. I el ministeri no havia previst res. El Govern, els socialistes no han fet res. I per si de cas, el PSC no molestés l'amo, des de la Generalitat de Catalunya, ara surt dient que cal recuperar els peatges: la solució brillant! Junts hem predicat des de fa molts anys un model de pagament amb model europeu, pagament per ús amb model europeu, i totes les vegades que s'ha vingut a plantejar a Madrid sempre hi ha hagut una negativa per resposta, tant si el ministre era del PP com si el ministre era del PSOE, exactament igual. El mateix èxit ha tingut l'esmena que va presentar Junts per Catalunya a la Llei de Mobilitat Sostenible per poder parlar del tema. Com pot ser que al segle XXI una llei de mobilitat sostenible no parlés res d'aquest tipus de plantejament?»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.