«Fa més de dos anys que aquesta Cambra ja va instar al Govern a buscar solucions escoltant a totes les parts per donar resposta a la reivindicació d'advocats i procuradors a la que s'havien afegit altres professionals com els enginyers, aparelladors o arquitectes. En definitiva, persones que s'han vist o es veuran abocades a pensions de jubilació irrisòries després d'anys d'aportació a un sistema avalat per l'Estat. Solucions que el grup socialista va plantejar unilateralment. Primer, amb una esmena a una altra llei i, després, presentant aquesta proposició. Una proposició, senyories, quan tots sabíem que allò adient per arribar a la tramitació, amb tota la informació sobre la taula i per a tothom i part de la feina feta era fer o via projecte de llei. Van seguir vuit ampliacions del termini d'esmenes amb l'excusa, bé, no amb l›excusa, no, amb la mentida que alguns ho bloquejaven tot perquè no volíem la passarel·la. I més de set mesos vam necessitar per tenir un informe d'una ponència on el PSOE tutelat pel Gobierno va passar el corró transaccionant per autoesmenarse com més li convenia. Va seguir això una llarga comissió finalment avortada, maniobres matusseres de la majoria de la mesa, vetos i disconformitats del govern poc justificats. En definitiva, xantatge pur, emparat només amb la responsabilitat dels altres grups, que val a dir que la majoria, i almenys nosaltres hem tingut. I és que davant la seva incapacitat, per als socialistes sempre és més fàcil repartir responsabilitats que arremangarse.»

Fragmento 3 de 9 de esta intervención.