«Bona tarda, diputats, diputades. Gràcies, presidenta. Benvingudes, ben saludades, ben trobades de nou. Aquest punt de l'ordre del dia l'hauríem hagut de resoldre ja fa unes setmanes. Tornem a estar aquí perquè jo crec que s'imposa una reflexió. És a dir, si tu planteges unes esmenes i no ho fas perquè realment les creus, sinó que és un sistema tàctic i després quan te les aproven, has d'anar al Senat i autorratificarte perquè en realitat no volies que s'aprovessin, tens un problema com a partit polític. I això és el que estem fent avui, arreglant un desastre d'una esmena presentada que en realitat només era per poder dir que s'havia presentat perquè no es volia que s'aprovés. Va i s'aprova, que també sembla que no sapiguem votar. I estem tots aquí intentant resoldre la desgràcia que vam fer fa unes setmanes. Per tant, és que a mi em sap greu, perquè quantes vegades he pujat aquí i he explicat el nostre posicionament respecte de la passarel·la i he demanat disculpes. Hem treballat intensament, s'ha aconseguit pel resultat de la tenacitat i les ganes de tirar això endavant de les persones afectades, que a més, com que és un tema una mica complex, per sort eren persones molt formades i han pogut conduir el debat tècnic. Però el que és cert és que no hem acabat obtenint, almenys el que jo com a partit o nosaltres com a partit, veiem clar. És a dir, ara fa un moment deien: 'el manteniment de l'alternativitat.' Miri, perdoni, però és que el manteniment de l'alternativitat és una desgràcia i és una desgràcia perquè ens tornarem a trobar igual d'aquí a un temps. I Papá Estado haurà de tornar a posar damunt de la taula la seva bossa perquè no es pensin vostès que les mutualitats, posaran tot el capital que haurien de posar per fer aquesta transferència, perquè això no passarà. Doncs escolti'm, és que hi ha sistemes d'assegurances i sistemes de previsió social particulars que no en forma mutualitat ja funcionen si es volen dedicar a aquest sector de l'economia que ho facin. Però el que és evident és que l'assegurança és que la xarxa de seguretat és la pública, és la de Seguretat Social i, per tant, no té cap sentit que donem més possibilitats que es tregui d'aquesta xarxa, que és la que ens asseguren a tots els ingressos pertinents. Abans era obligatori. Ara ho hem resolt, però hem de deixar aquesta porta oberta? Entre això i que no hem aconseguit incorporar els passius, estic contenta per la part que toca a la gent que se'n beneficiarà, perquè era una vergonya de tal calibre que feia, fins i tot, coseta dir que estaves treballant en això, però hi ha els que tenen més de 15 anys cotitzats a la Seguretat Social? Aquests tampoc, perquè al final tampoc tenim el conveni? Doncs, que volen que els digui, hem fet bastant un desastre. Un desastre, amb el benentès que una part funcionarà i que, per tant, molta gent sortirà d'aquesta situació complicada.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.