«Molt bona tarda. Gràcies, president. Ministres, deixi'm que comenci, d'una manera molt clara, avui no discutim, no som aquí per discutir només de deute. De fet, avui discutim quin model de país, en realitat defensem. Perquè, atenció, darrere de cada milió d'euros destinat a pagar interessos del FLA -no ens equivoquem-, hi ha un milió d'euros que no arriba a la sanitat, hi ha un milió d'euros que no arriba a l'educació, que no arriba a la dependència, a l'habitatge o al transport públic. I aquesta és realment la qüestió. I avui el Partit Popular i VOX ens demanen una cosa molt senzilla 'parado todo el mundo': immobilisme. Que tot continuï igual que les comunitats autònomes, que els territoris continuïn endeutats, que continuïn pagant interessos, que continuïn sent atenció també més dependents de l'Estat. I això, senyories, té un nom, se'n diu bloqueig. Però, de fet, encara és pitjor, perquè el Partit Popular no només defensa el bloqueig, sinó que defensa el problema que ell mateix va crear. Ja té nassos la cosa. El Fons de Liquiditat Autonòmica no va néixer perquè les comunitats autonòmiques fossin unes irresponsables. Va néixer perquè l'Estat les infrafinançava i ho feia de manera sistemàtica. Per això va nàixer el FLA. I quan el Partit Popular va arribar al Govern, en lloc d'arreglar un sistema que, sí, és injust, va decidir convertir el FLA en una eina de control polític, va fer del deute una corretja curta per estacarnos curt i fort. Van convertir la necessitat financera que hi era en dependència política. I ara que es planteja reparar una part d'aquell prejudici, va i fan una esmena a la totalitat. És com si els responsables d'encendre un foc, els responsables de provocar un incendi, avui votessin en contra dels bombers perquè apagarlo, doncs, realment els espatlla el discurs. Vaja, que és perquè et petin absolutament totes les neurones que et poden quedar en aquesta Cambra a l'hora que avui és, després de 9 hores de ple. Aquesta és la realitat.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.