«Però això no és tot. El Partit Popular i VOX també han posat sobre la taula la necessitat d'augmentar l'ús de la força per part de l'exèrcit a la frontera amb Ceuta. A la compareixença d'ahir, de fet, sentíem VOX insinuar que cal un tipus de resposta absolutament prohibida en un estat democràtic. I això ho sentíem ahir. Dit això, respecte a la situació a Ceuta, reiterem alguns punts que ahir vam plantejar a la ministra. Repeteixo també sense obtenir resposta. La resposta inicial del Govern espanyol va ser completament desencertada. Sense que serveixi de precedent, la senyora Muñoz en parlava fa una estona. No va assenyalar màfies i va assenyalar també la sentència del Suprem sobre els retorns en calent per explicar l'entrada de desenes de milers de persones a Ceuta. Unes xifres que, per cert, a dia d'avui encara no sabem del cert perquè no se'ns han facilitat els números. Tampoc pel que fa al drama humanitari de les desenes de persones mortes a la frontera. El Govern espanyol no ha assenyalat tampoc cap altre dels factors que creiem que van jugar un paper important i que deriva en sí d'una profunda relació equivocada amb el Marroc. Una monarquia absoluta que utilitza les fronteres i la seva gent com a arma llancívola. I aquesta, per nosaltres també és una altra realitat. Ja fa anys que el Marroc utilitza la posició que li ha donat Espanya i que li ha donat també la Unió Europea en el seu intent d'externalitzar la gestió de fronteres per fer xantatge polític a l'Estat, ja sigui en relació a les relacions amb Algèria o amb el Sàhara, o les tensions en matèria pesquera, per exemple, o de delimitació d'aigües territorials. Ahir, la ministra no va esmentar el paper del Marroc, però des d'Esquerra Republicana ho vull remarcar avui aquí no ens cansarem en cap cas hem de denunciar que aquesta relació és la que ha provocat, entre d'altres, i des del nostre punt de vista, un gir vergonyós del Govern espanyol respecte al Sàhara.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.