«I acabo, president, permetinme que els digui una cosa més. Nosaltres som indepes, diguéssim. Ho sabem, ho saben vostès i ho sap tothom i no ho demana ningú. Amagar a ningú que el que volem és una República catalana en la qual no hi renunciem, però saben que també sabem perfectament que davant d'una emergència climàtica cal cooperar amb qui calgui i des d'on calgui, perquè el foc no entén de fronteres. Perquè la sequera no entén de fronteres, perquè una onada de calor no mira un mapa el dia abans d'arribar, perquè els episodis extrems provocats pel canvi climàtic tampoc demanen passaport. Per això nosaltres, que som indepes, podem seure en una taula i treballar per trobar solucions compartides davant d'una emergència que ens afecta a tots. Nosaltres ho tenim clar. La pregunta és què coi fa el Partit Popular? Què coi fa? Què fa un partit que es proclama defensor d'Espanya, però que quan se li proposa seure amb la resta d'administracions per afrontar una de les amenaces més greus que tenim davant, prefereix aixecarse de la taula? I li parlo d'aquest famós pacte d'Estat en matèria de canvi climàtic. Quines són les propostes que han fet vostès? Perquè això fa molt temps que dura. Quines? Quines s'han volgut asseure? Si fins i tot els independentistes entenem que davant del foc cal cooperar. Potser el problema del Partit Popular no és un problema territorial. Potser el problema del Partit Popular és simplement que prefereixen la confrontació a les solucions.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.