«Tot plegat, vicepresidenta, sembla prou lògic, però la pregunta és per què per tenir aquests drets hem hagut d'esperar que es declarés una emergència d'interès nacional? És que als incendis forestals dels darrers anys, no hi ha hagut moltes persones evacuades de casa seva que van haver de triar entre atendre la família o anar a treballar? Que no hi va haver autònoms obligats a aturar la seva activitat per un incendi forestal o empreses que no van poder funcionar amb normalitat perquè els seus treballadors o les seves instal·lacions estaven afectades per aquests incendis. És evident que fa anys que passava el mateix que ha passat aquest estiu, com és evident que fins ara els afectats no han disposat dels mecanismes extraordinaris que avui proposen. Per tant, vicepresidenta, el que es torna a evidenciar avui és que un cop més aquest Govern va tard i que en aquest cas tampoc ha estat capaç d'anticiparse. Mirin, no se'ns escapa que aquesta norma neix després que el Govern espanyol declarés el 23 de juliol l'emergència d'interès nacional per als incendis de Madrid i Àvila i posteriorment ampliada a Toledo. L'exposició de motius en fa reiterada referència, com també els ha fet vostè vicepresidenta segona. Per cert, vicepresidenta, un parèntesi: el consens de tots els agents socials i el diàleg social del que ha fet gala a l'hora d'elaborar aquest Reial decret, estaria bé que també el fes extensiu a la reforma dels contractes laborals. Li ho dic perquè després no tingui sorpreses i torno al motiu d'exposicions.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.