«Quan la llegíem, el motiu d'exposicions d'aquest Reial Decret ens feia patir que no tinguessin la temptació de vincularho tot al fet que l'Estat declari l'emergència d'interès nacional, recentralitzar encara més la gestió de les emergències. Però malgrat el que es podia desprendre de la part expositiva i, sobretot, del que ha fet aquest Govern en els darrers anys, en tantes ocasions en què han aprofitat qualsevol situació excepcional per mossegar competències a Catalunya i erigir l'Estat com l'únic referent en molts àmbits, ara, sorprenentment, s'han limitat a adoptar mesures immediates i puntuals, essencialment en aspectes de competència estatal. Nosaltres vetllarem perquè les apliquin sense interpretacions posteriors i amb els automatismes adients perquè els treballadors, les empreses, els autònoms i tots els afectats no hagin de convertirse en experts en burocràcia ni superar un laberint de tràmits per accedir a aquests drets reconeguts. Mirin, saben bé, malgrat la llarga presentació que ha fet la vicepresidenta segona, que aquest Reial Decret Llei no deixa de ser un pedaç a una de les pertorbacions més importants que pateix la nostra societat. I en aquest sentit, voldria aprofitar que parlem d'incendis forestals per posar en valor que en aquest àmbit tenim en el nostre país, Catalunya. Experts de talla mundial com el mateix Marc Castellnou, analista en cap dels Bombers de la Generalitat, que fa temps que ens diu que els incendis forestals no són un problema en si mateix, que els grans incendis forestals són un símptoma del desequilibri de tenir uns boscos adaptats a un clima que ja no existeix i que la conseqüència d'això és irreversible. La conseqüència és que el paisatge canviarà sí o sí, i la decisió que podem prendre és si el canvi el gestionem nosaltres o el deixem com fins ara en mans dels grans incendis.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.