«El que defensem des de Junts per Catalunya és una solució negociada i duradora del conflicte, que passa necessàriament d'acord amb les resolucions de les Nacions Unides per a la celebració per la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Per cert, exactament el mateix que demana el Partit Popular a Catalunya en una proposta de resolució publicada el 13 de juliol passat al Butlletí del Parlament de Catalunya i que és que se celebri un referèndum. No podem estar més d'acord. Els pobles sense Estat tenen dret a decidir el seu futur mitjançant un referèndum d'autodeterminació. Dit això, i més enllà dels aspectes polítics i militars del conflicte, la població sahrauí pateix i continua depenent de l'ajuda humanitària. Davant d'aquest escenari, la concessió de la nacionalitat espanyola als i les saharauis és una qüestió de justícia, de reparació històrica i de responsabilitat humanitària. I precisament per això, per la transcendència de la qüestió que ens ocupa, encara és més lamentable la incoherència i l'oportunisme del Partit Socialista. Aquesta proposta s'ha passat un any i mig al congelador. No hi havia cap pressa per activarla. Aparentment, i en ple mes de juliol, amb presses i fora del període de sessions, es van recordar dels sahrauís de rebot, hi entenc jo, perquè no hi ha una altra explicació per pur i simple interès polític i electoral. Una instrumentalització política que demostra el menyspreu del Govern per aquesta cambra. El poc interès que té per la causa del poble sahrauí i la seva submissió als llargs tentacles del govern del Marroc.»

Fragmento 4 de 9 de esta intervención.