«Bon dia, presidenta, senyories. Benvolguts amics saharauis és un plaer saludarvos en nom d'Esquerra Republicana i també de molts ciutadans de Catalunya que, com saben, estan al seu costat, han estat i estaran. Gràcies per ser aquí. Gràcies per la seva lluita. Com deia algun diputat que m'ha precedit. El que avui fem en aquesta cambra és una mesura necessària però insuficient. Podríem dir que és una solució pal·liativa perquè diguemho clar, l'aspiració de les persones saharauis no és esdevenir espanyols, és esdevenir lliures de ple dret com a ciutadans del Sàhara Occidental. Això és el que volen. Volen ser un poble lliure més entre tots els pobles del món, amb una bandera reconeguda no només com a observadors a Nacions Unides i, per tant, un poble reconegut d'igual a igual. Això és el que volen i això és el que nosaltres volem ajudar a que tinguin. Però bé, considerant que l'estat espanyol va ser la potència colonial que, arran del repartiment d'Àfrica que es va fer a finals del XIX, va tenir el domini sobre aquest territori. Entenem que l'Estat espanyol tenia i té una responsabilitat històrica sobre la sort i la vida de les persones que ocupen aquest territori i, per tant, el que fem avui, senyories, és un acte de justícia insuficient, repeteixo, però necessari, que és donar, per tant, unes garanties mínimes, una seguretat jurídica, un accés a drets bàsics de dones i homes que en el seu moment van formar part de les províncies espanyoles.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.