«Senyories, el que fem avui no substitueix la qüestió important, que és el dret d'autodeterminació del poble saharaui. No el substitueix, per bé que, com em va dir un bon amic saharaui, atenció perquè la concessió de la nacionalitat pot ser la porta d'entrada al nostre definitiu oblit. Atenció, perquè el que fem avui per alguns pot significar justament la condemna. I tinguemho, clar, repeteixo, existeix la resolució 690 del Consell de Seguretat de Nacions Unides de l'any 1991, per la qual el poble saharaui tenia dret a votar en un referèndum habilitat i reconegut la seva sort i el seu futur. Repeteixo: resolució 690 de l'any 1991. Però vet aquí que, com sabem, hi va haver després, a l'any 2025, la resolució 2797, també del Consell de Seguretat, en la que o estranys girs de la geopolítica es va dir que la proposta d'autonomia del Marroc era la més viable per resoldre el conflicte. I justament, senyories del PSOE, ja abans, el 30 de març de l'any 2022, el president Sánchez es va adherir a aquesta maniobra. Va dir el president Sánchez que la proposta marroquina d'autonomia era la base més seriosa, realista i creïble per resoldre el contenciós del Sàhara Occidental. Quina decepció. Senyories socialistes, quina enorme decepció, perquè jo em pregunto una qüestió que segur que els colpeja dins del seu cap: per què tot el que el president Sánchez aplica al digníssim poble palestí, d'Ucraïna, no aplica al poble saharaui? Expliqui'm més, senyories del PSOE, aquest terrible misteri de la geopolítica mundial i de la pobra política espanyola. Expliqui'm això, perquè no ho puc entendre.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.