«Aquesta és també una diferència principal amb la moció de vostès. Ens diu que cal més oferta mobilitzar sòl, bé, però continua pensant essencialment en l'habitatge convencional i sense concretar, doncs, ni tan sols en quins recursos perquè s'esgoti amb indecent dèficit fiscal que patim els catalans ens és absolutament impossible. Ampliar el parc d'habitatge. I vostès es neguen recurrentment a revertir. O per exemple, i a sobre, quan concreta, reapareix un vell costum del Partit Popular de voler decidir des de Madrid allò que correspon decidir a Catalunya. No, nosaltres no volem substituir el supra intervencionisme del PSOE per la recentralització del PP. Però mentre uns ho regulen i els altres centralitzen. Hi ha persones que necessiten solucions avui. Anunciar 15 000 nous habitatges no paga el lloguer ni la hipoteca del mes que ve. Per això, Junts hem registrat propostes que van a ajudar a la butxaca de les persones. Desgravacions de les persones que paguen el lloguer, desgravacions a la hipoteca i els interessos de les persones que poden comprar també. És també que els pares que ajudin a l'entrada que no es vegin sotmesos a un doble esforç fiscal. En definitiva, menys impostos sobre l'habitatge i més diners a la butxaca de les famílies. I també cal, d'una vegada que l'Estat cedeixi ja els immobles de la Sareb i del mateix Estat. Aquesta és la política d'habitatge que Junts defensem. Per això no votarem sí, perquè no convertirem aquesta moció en la nostra política d'habitatge. La nostra és molt més ambiciosa, completa, pensada des de Catalunya i per a Catalunya. Catalunya no necessita que Madrid ens expliqui com es gestiona l'escassetat. Necessitem eines, recursos i llibertat per deixar de tenirne. Perquè al final, per Junts la política d'habitatge només té una mesura de l'èxit que pagar l'habitatge no s'emporti la tranquil·litat de les famílies catalanes, que treballar i tenir un sou torni a ser suficient per viure bé i arribar a final de mes.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.