«Però mirin, no cal ni tant sols comparar amb comunitats que mana el Partit Popular. Comparem Catalunya amb Catalunya. Comparem Catalunya amb les zones tensionades i amb les zones no tensionades. A les zones tensionades els lloguers han baixat un 1,3 %. De fet, a Barcelona un 4,7 %. En canvi, els municipis catalans on no s'aplica la contenció han pujat un 9,5 %. Per tant, senyories del Partit Popular, expliquinme a mi on està exactament el fracàs de la llei. On està? Està a València, està a Madrid, està a Palma. Però en tot cas no està on s'està aplicant la llei. Catalunya va decidir utilitzar les eines de la Llei d'Habitatge i aplicar la contenció de rendes. Madrid no ho ha fet. Les Illes Balears no ho han fet. El País Valencià no ho ha fet. I curiosament, resulta que és allà on governa el Partit Popular. On més han pujat els lloguers i l'habitatge s'ha encarit més que qualsevol altre lloc del territori de l'Estat. I llavors ens surten amb allò que ha desaparegut l'oferta. Però les dades diuen que des de l'inici de la contenció, el parc de lloguer habitual a Catalunya ha crescut en 20 994 contractes. Potser hauríem de començar a parlar de rotació, perquè si una família pot continuar vivint en el mateix pis perquè el seu propietari no li pot apujar el lloguer desmesuradament, aquell pis no torna al mercat. I, evidentment, els portals immobiliaris, hi ha menys pisos? És que mirin l'èxit de la política d'habitatge. Potser no s'hauria de mesurar amb quantes vegades una família fa les maletes, sinó en quant de temps pot viure tranquil·la a casa seva.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.