«Por tanto, ¿a qué esperamos, señorías? ¿De verdad pensamos que vamos a parar los aticazos de Ayuso o los pelotazos de Aznar con fuegos de artificio y con simples condenas morales? El capital financiero, el capital rentista es el principal puntal de la extrema derecha y, si no lo ponemos límites, van a acabar con nosotros y van a acabar con la democracia. Por lo tanto, vivienda digna o barbarie; distribución de la riqueza o barbarie; una familia, una casa o barbarie. El tiempo se agota: hay que decir las cosas claras y, sobre todo, hay que actuar. I no vull acabar president com a net d'andalusos i com a diputat orgullosament llatinoamericà, orgullosament català, sense dir unes paraules a propòsit de la Diada Nacional de l'11 de Setembre. Catalunya sempre ha estat un país divers, amants de la llibertat que s'ha construït amb gent nascuda a la terra i amb gent vinguda d'altres indrets de la península i del món. L'11 de setembre de 1714, milers de catalans de generacions van plantar cara al despotisme borbònic de la mà d'aragonesos, valencians, castellans, fills de Gallecs. I en defensar les llibertats catalanes, asseguraven defensar també la llibertat de tots els pobles d'Espanya davant el neofeixisme que ens voldria. Partits per la precarietat i pel racisme, sense llengua pròpia i sotmesos a la consigna franquista de la una, grande y libre. Tornem a reivindicarnos com una nació diversa i dempeus davant dels propagadors de l'odi i dels privilegis. Com diu el nostre himne, estarem alertes i si ens ataquen, esmolem les nostres eines, que avui més que mai han de ser l'autoorganització popular en defensa de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Amb Salvador Allende, president màrtir també al cor. Visca la Catalunya republicana i internacionalista!»

Fragmento 3 de 4 de esta intervención.