«Vostès ja saben com està la seva justícia i, francament, no és la que jo voldria tenir a casa meva, però són vostès els que els hi estan fent, el que estan fent, deia la senyora Gamarra el Gobierno ataca la justicia, señora Gamarra. Per l'amor de Déu que tots sabem llegir. I la justícia no s'està precisament quieta respecte al Gobierno. L'exemple que ha posat de la dona i del germà. Jo ni entro ni surto, perquè a mi m'és igual tot això, però la veritat és que a veure que és un il·lícit administratiu com el del germà i el de la senyora esposa. Home, és que ens fan sortir els colors a tots els que hem estudiat dret. Llavors, a partir d'aquí, que facin el que vulguin amb el seu estat, l'estan destrossant vostès mateixos. Escolti, miri, com a molt els aplaudirem perquè era part del meu objectiu al venir aquí. Dit això, per tant, no entraré en si han de ser els uns i els altres perquè vostès estan confonent partidisme amb politització. Estem veient cada dia del món com una jutgessa que resulta que havia sigut regidora de no sé quin poble, que per cert, era del PP, va encomanar un informe que va dir que no podia passar als superiors d'Interior i que no es podia fer públic. Hombre, por favor. En castellà diríem que nos salen los colores. Cada vegada que agafem un diari, el jutge Peinado, jo des d'aquesta tribuna és igual si li dic prevaricador o no dic prevaricador. Quart torn es jubila. Cap responsabilitat, cap responsabilitat. I ara ve el partit, el senador del qual, el senyor Cosidó, va dir que controlarien la sala Segona a dirnos que hem de buscar un sistema perquè tot sigui imparcial. Home, és que sincerament, acaben una mica amb la paciència de tots els que els puguin escoltar.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.