«Amb aquesta proposició s'intenta corregir una part reconeixent com a professionals sanitàries titulades i regulades la biologia i el treball social. Quan aquestes professions desenvolupen la seva activitat en l'àmbit sanitari, sense invents, només reconeixent jurídicament el que ara ja existeix. Els biòlegs i les biòlogues ja treballen en laboratoris clínics, microbiologia, immunologia, reproducció assistida, genètica o genòmica, desenvolupant funcions que tenen incidència directa en el diagnòstic, el pronòstic i en la presa de decisions clíniques. I reconèixer aquesta realitat no significa rebaixar els requisits de formació. La proposició manté l'especialització per a aquelles funcions que la requereixen i permet estudiar habilitacions per a altres activitats. Perquè reconèixer també vol dir ordenar, definir les funcions, la formació, les competències i les responsabilitats. Passa el mateix amb el treball social sanitari. Durant massa temps hem actuat com si la salut acabés a la porta d'una consulta, però sabem que temes com l'habitatge, la pobresa, la dependència, la situació familiar o la xarxa de suport condicionen directament la salut i no només la mental. Podem tenir un diagnòstic clínic impecable, prescriure el millor tractament. Però si una persona no té unes condicions de vida que li permetin seguirlo, fracassarem. Els treballadors i treballadores socials sanitàries ja intervenen en aquesta realitat als hospitals, a l'atenció primària, a la salut mental o a les cures pal·liatives. Reconèixerlos és també assumir una determinada mirada de la salut. Una salut integral que no separi artificialment la malaltia de les condicions de vida de les persones.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.