«I el mateix passa amb l'alimentació. Si hem de garantir que ningú tingui dificultats per posar els aliments bàsics a taula, hem de vigilar, evidentment, els marges de les grans distribuïdores quan hi ha situacions d'abús. Però no podem fer una política de preus que miri només al final de la cadena, perquè entre el tros i el supermercat hi ha molts esglaons i aquí nosaltres hi voldríem una condició molt clara. Cap política de topall de preus pot acabar carregant el cost sobre la pagesia i per això cal fer molta feina. Primer, perquè el pagès no pot ser qui pagui el preu de combatre la inflació. Si volem aliments assequibles, hem de garantir també preus justos per a qui produeix i pel comerç de proximitat. Pot ser no cal inventar res. Els convido a veure i a participar d'un projecte iniciat a Catalunya. El Projecte Singulars, fet a partir de la suma de molts pagesos, elaboradors i comerços, perquè el més normal hauria de ser anar a la botiga del costat de casa i trobarhi productes bons, saludables i a preus assequibles, vetllant per les famílies, però també vetllant pels pagesos, pels ramaders, pels pescadors i pels botiguers. Perquè defensar el consumidor no pot voler dir destruir aquell comerç que manté viu els nostres pobles i el nostre territori, en un context on la pagesia, la ramaderia o la pesca ja malden per sobreviure. I aquí hi ha una qüestió de fons: nosaltres no volem escollir entre protegir la gent que compra i protegir qui produeix, perquè cal protegir els dos i finalment, amb l'educació.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.